SOBRE RODES (Moa –Mayarí)

Durant la nit no ha parat de ploure, surto del llit i segueix plovent… Començo a ressignar-me i em plantejo la possibilitat de quedar-me un dia més en aquesta tristissima ciutat. Després de l’experiència del dia anterior no considero viable tornar a passar tot el dia sota un aiguat. Al matí la Berta ha marxat i ha vingut l’Aitor, el seu marit, que treballa en torn de nit a una empresa que subministra material miner. L’Aitor em comenta el seu punt de vista polític sobre el país. És fidelista convençut “Dios le dé ochenta años mas de vida”, em diu. Crec no equivocar-me al dir que molts obrers i agricultors cubans se senten protetgits pel sistema castrista. En canvi la gent jove de les ciutats té més ansies materials. L’evolució d’un país semiaïllat de la resta del món és complicada, el cubà sobreviu trampejant les dificultats i molt sovint roba directa o indirecament al mateix estat. Alguns cubans et criticaran el govern, però pel que jo he vist, la majoria tenen un gran respecte per la figura de Fidel i per la revolució que va dur a terme.
Para de ploure i l’Aitor em proposa d’agafar un camió. No és cap tonteria. La etapa d’ahir es va complicar molt, i la d’avui és encara més llarga. De tota manera opto per començar avançant amb la bici i si em trobo amb dificultats, ja veurem.

No he esmorzat gens, així que només sortir de Moa decideixo que m’he de posar alguna cosa a l’estòmac i paro al primer bar de carretera que trobo. El bar és una cabanya de fusta buida. La petita pissarra que hi ha a una de les parets només anuncia tres productes: refrescos, infusiones i café. Amb inseguretat m’aventuro amb el refresc, pensant que serà l’única cosa enllaunada que tinguin, però ben aviat comprovo el meu error.
Mentre una grossa i peluda aranya es desplaça rapidament per la barra, la velleta que regenta aquest bar alça un cubell de plàstic d’aspecte esgrogueït i ple d’una aigua turbulenta, en el qual submergeix un dels tres gots que té, per servir-me’l seguidament. Després de provar aquest sirope cassolà començaré a veure i menjar igual que els cubans. Tot i així val la pena no refiar-se de l’aigua que no sigui embotellada o bullida, doncs els mateixos cubans a vegades tenen problemes intestinals a causa de l’aigua.

Finalment, tot i els kilometres de més, la ruta d’avui resulta ser més lleugera que la d’ahir. Casi no ha plogut, tampoc ha fet sol, la carretera està en millor estat i jo he après a portar més bon ritme i organitzar millor les parades. Ahir, estava al límit de les meves forces, avui innevitablement estic cansat, però em sento molt més fort, estic satisfet i optimista. Amb temps i constància, tot és possible!

.