diumenge, 7 de gener del 2007

SANTIAGO

De tots els adjectius que havia sentit fins ara per descriure els cubans els que més m'han vingut al cap són els d'autèntics i surrealistes. Anant pel carrer sembla que hagis reculat 40 anys en el temps, en part pels cotxes, la majoria autèntiques joies del passat que al seu pas omplen els carrers d'un fum intens. Pels carrerons hi ha moltes escenes dignes de ser fotografiades, però és el meu primer dia a Santiago i a Cuba i encara em sento molt tendre. Em dóna una mica la sensació que treure la càmera digital és com treure els Donetes. De fet, fins a la visita de la singular llibreria "La escalera", no m'he atrevit a desenfundar l'aparell. En aquesta petita llibreria atapeïda de panflets , llibres usats i articles, el llibreter m'ha sorprès observant una bandera ikurrinya. Sense que jo li revelés el meu origen, m'ha dit orgullós que també tenia una bandera catalana, i es que tal com ell mateix ha dit "el mundo es glande, pelo es pequeño".
Una altra visita destacable és el Museo de la Lucha Clandestina. Aquest museu situat dalt d'un petit turó amb vistes sobre la ciutat, s'allotja en una antiga comissaria assaltada el 1956 pels revolucionaris, amb la intenció de desviar l'atenció de l'exèrcit de Batista, mentre Fidel i una vuitantena d'homes a bord del Granma, havien de desembarcar a l'Havana. Quan a l'entrada m'han ofert una guia, em pensava que m'oferien un llibret, i no la dona que m'ha acompanyat per tot el museu.













El dia 7 també el passaré a Santiago. Necessito temps per recuperar-me del viatge i acostumar-me als cubans. A la tarda, passejant pels carrers del centre m'he trobat el Carlos, un asturià que també vaig conèixer a l'aeroport de l'Havana. El Carlos també viatja sol amb la bici. Ell agafava un vol de l'Havana a Guantánamo, i des d'allà iniciava una ruta pel sud de l'illa. Més endavant les nostres rutes coincideixen en algun punt, tot i que no sabem si també coincidiran en el temps. Quan l'he trobat acabava d'arribar de Guantánamo i no feia molt bona cara. M'ha explicat que ha sigut molt dur, que estava fet pols i cohibit per l'ambient.