ORQUIDEES I LLOROS (Mayarí-Banes)

La casa de huespedes de Mayarí té un bonic jardí amb arbres i un colomar. D’un dels arbres hi pengen vàries orquidees. L’amo de la casa m’explica que les agafa de la montanya, on es crea un microclima ideal pel seu creixement. Les arrenca del seu habitat natural, i les arrela de nou al seu petit jardí.

De bon matí em plantejo quin camí agafaré. La ruta que m’havia marcat va sempre cap a l’Oest, en principi avui hauria d’anar fins Holguín, però també tinc la possibilitat d’arribar-hi igualment desviant-me per les platges del Nord, en aquest cas, la ruta és més llarga i necessitaria un dia més. Finalment em decantaré per aquesta segona opció; m’agrada estar prop del mar.
A la carretera el paissatge ha canviat, deixo enrere les palmeres, i m’endinso als primers camps de canya de sucre. El camí és planer, però en mal estat i el fort vent que vé de cara, és una dificultat més gran del que un podria imaginar. De tant en tant torna a ploure, “viene un frente frio”, m’adverteix una dona que trobo en una de les parades de bus que em serveixen de refugi.

Finalment arribaré a Banes més o menys d’hora. Banes, com Baracoa, em recorda els típics pobles de les pel·licules de l’Oest, amb tot de cases porticades de fusta disposades al llarg d’un carrer.

.

.

M’instal·laré a la casa de huespedes del Julio i els seus lloros. Aquest home fa d’instructor de submarinisme pels turistes. Guardalavaca, que queda aprop, és un complex turístic de preus astronòmics on el visitant pot fer submarinisme o banyar-se amb dofins ensinistrats, per un grapat de dolars.
A la tarda he aprofitat per visitar el Museo Indocubano Baní, considerat dels millors museus arquelògics precolombins de l’illa. Aquest cop no he demanat guia, però la pobra dona estava tant aborrida que en seguida se m’ha enganxat i per iniciativa propia m’ha anat explicant vitrina per vitrina.
A Banes estan de festa, al vespre he vist que la plaça major bullia d’ambient i es preparava per rebre una orquestra. Però jo, amb el meu horari matiner és com si encara no hagués superat el jet lag, així que a les nou ja se’m cauen les parpelles.

.