AMB L'AIGUA AL COLL (Baracoa-Moa)

Finalment agafo la bici. Tot és nou i tot em crida l'atenció. Faig moltes parades. Només comencar m'he trobat amb la fàbrica de xocolata de Baracoa.
Pel camí és fàcil trobar gent que va en la mateixa direcció i que per circumstàncies diverses ens anem adelantant alternativament, així a vegades es creen unes petites competicions no declarades que poden desenvocar en situacions divertides.
Un dels perills d'aquesta carretera són els forats. Hi ha carreteres en molt mal estat i amb llargs trams sense esfaltar. Només iniciar la etapa ha anat de ben poc que no m'espinyo per culpa d'un porquet suicida.

Poc a poc ha comencat a ploure. Quan la pluja ha esdevingut un xàfec, m'ha donat refugi una humil familia que es dedicaven a la recol.lecció del coco. La pluja ja no ha parat, pero s'ha suavitzat. Altres xàfecs posteriors s'han encarregat de que acabés ben xop i enfangat.

L'arribada a Moa ha estat dura. Moa es una ciutat totalment industrial. De lluny es distingeix un conjunt de xemeneies. De cada xemeneia surt un fum d'un color diferent.

La carretera està vorejada per unes tuberies que l'acompanyen. Les juntes d'aquesta tuberia no sempre estan ben ajustades i de tant en tant es creen petits núvols amb olor de sofre o amoníac, segons el cas, que envaeixen la carretera.
Uns grans cartells recorden al visitant que les fotos estan prohibides a Moa. Els rumors diuen que per evitar possibles testimonis de la greu contaminació de la zona.
Com podeu deduir Moa no és una ciutat turística. A causa de la indústria del níquel tant el mar com la terra estan tenyits d'una pols vermellosa. A aquesta ciutat no hi ha cases de hostes, només hi ha l'hotel Miraflores, que està totalment ple de canadencs de les empreses estrangeres que inverteixen en la indústria. Arribo tard i esgotat a aquesta ciutat poc acollidora, i em trobo sense lloc on dormir. Amb una mica d'insistència al mateix hotel em busquen una família que m'acollirà a casa seva. Busquen algú que m'hi acompanyi, ja que insisteixen que podria ser perillos que hi anés sol.
Casa la Berta es molt senzilla. La seva filla, la Vetania, és molt espavilada, només arribar ha començat a organitzar-me l'equipatge.