Ahir quan vaig tornar a la casa de huespedes, la mestressa ja dormia, així que no li vaig poder demanar que em preparés l’esmorzar per avui. M’he aixecat resignat a menjar alguna cosa a la carretera, però quan he baixat a pagar i despedir-me, l’Adelaida s’ha compadit de mi i m’ha invitat a esmorzar.
Avui és diumenge i a l’asfalt es nota. A alguns camps veig nens fent volar estels de paper o jugant a baseball. Passant per un poble també he pogut entreveure una matança del porc. Els xiscles de l’animal se m’han clavat a les orelles durant una estona.
Els cubans estan acostumats a conduir amb tot tipus d’obstacles a la carretera, per la qual cosa acostumen a ser molt respectuosos amb els cilcistes, i sempre t’avisen amb un toc de claxon, abans d’abançar-te. Els turistes en canvi et passen més aprop i a velocitats més elevades. Els cotxes dels turistes (de lloguer) es distingeixen fàcilment pel color de la matricula.
A les 11 del matí m’he plantat a Las Tunas. He recorregut 80 Km en 3 hores. Un ritme rècord en la meva travessa, degut al bon temps, l’ajut del vent, el bon estat de la carretera i l’experiència assolida. Amb aquest ritme em puc plantejar arribar demà fins a Camagüey, és un llarg tram, però recuperaria el dia perdut a Banes per culpa de la pluja.
Avui és diumenge i a l’asfalt es nota. A alguns camps veig nens fent volar estels de paper o jugant a baseball. Passant per un poble també he pogut entreveure una matança del porc. Els xiscles de l’animal se m’han clavat a les orelles durant una estona.
Els cubans estan acostumats a conduir amb tot tipus d’obstacles a la carretera, per la qual cosa acostumen a ser molt respectuosos amb els cilcistes, i sempre t’avisen amb un toc de claxon, abans d’abançar-te. Els turistes en canvi et passen més aprop i a velocitats més elevades. Els cotxes dels turistes (de lloguer) es distingeixen fàcilment pel color de la matricula.
A les 11 del matí m’he plantat a Las Tunas. He recorregut 80 Km en 3 hores. Un ritme rècord en la meva travessa, degut al bon temps, l’ajut del vent, el bon estat de la carretera i l’experiència assolida. Amb aquest ritme em puc plantejar arribar demà fins a Camagüey, és un llarg tram, però recuperaria el dia perdut a Banes per culpa de la pluja.
.
.JPG)
A Las Tunas també tindré dificultats per trobar allotjament. Per sort l’Adelaida s’ha posat en contacte amb una casa de Las Tunas, on m’atenen i em busquen allotjament. Després de buscar i rebuscar, acabaran col·locant-me a casa la Haidee, una casa particular (il.legal). És molt comú que des d’una casa t’enviin a un altra. Fins i tot pel carrer hi ha gineteros que et volen col·locar a alguna casa. Després t’assebentes que aquesta gent cobra una comissió per cada dia que tu et quedis a la casa. Per això quan arribes a una casa sense intermediaris, és més fàcil aconseguir preus més barats.
Els tràmits que faig quan arribo a “casa” ja s’han convertit en un costum. Primer, netejo i atenc la bici, ja que amb tants kilometres necessita una mica de manteniment. Després em dutxo jo, i finalment és el torn de la roba, per deixar-la a punt pel dia següent.
A la tarda aprofito per fer un vol per la ciutat, i a la nit soparé a la mateixa casa on m’han trobat allotjament. Finalment provaré les famoses llagostes cubanes, en aquest cas llagosta enxilada. El comerç i la venta de llagosta está prohibit, així que menjar-ne és una altra de les activitats clandestines que t’ofereixen d’amagat. Després de sopar, a través de la mateixa familia, aconseguiré que em portin a una casa on podré connectar-me a internet i enviar les primeres fotos del viatge a Barcelona.
