Durant el viatge conec el Denis, un italià de Como. Quasi no parla espanyol, així que ens entenem en italià. El Denis viatja sol. M'explica que havia de fer aquest viatge amb la nòvia, però que ho van deixar just abans de venir. Decidim hostatjar-nos junts a Baracoa. Aquest petit poble de la costa situat en un cap tropical entre dues badies és un trosset de paradís. Baracoa va ser fundat per Diego de Velázquez, qui va haver de lluitar contra Hatuey, un cabdill de la ressistència nativa que lluitava contra els colonitzadors. Quan el van capturar li van oferir la possibilitat de ser batejat abans de ser sacrificat a la foguera. La seva resposta va ser que si al cel hi havia espanyols, preferia l'altra opció. Actualment hi ha una gran escultura en honor seu a l'extrem del cap de Baracoa i una cervesa cubana que porta el seu nom.
Amb el Denis decidim fer una petita excursió que comença vorejant la costa. La platja està plena de restes dels cocoters que creixen a tocar de la sorra. Més endavant el camí s'endinsa en la vegetació . Palmeres reials, cocoters i bananers es barregen a la selva. El camí ens porta a través d'un pont de fusta que condueix a un petit poblet de cabanes disposades al voltant d'un camí enfangat. Porquets, pollastres, cabres i algun gos requític es passegen lliurement per la via. El poble deixa ben aviat de ser poble i passa a ser un camí amb parcel·les i cabanes de fusta escampades. En una d'aquestes cabanes ens deixem guiar pel Sr. Delgado. Aquest home vellet ens porta per un laberint de cocoters, inclús ens fa passar per unes escales de fusta que superen els desnivells del terreny. Finalment arribem a la Cueva del Agua. La cova s'enfonsa al mig d'un terreny pla i rocós. Sobre l'entrada s'aferren un parell d'arbres que despengen les seves arrels en el buit. Al fons de la caverna es crea una petita piscina natural d'aigua cristal·lina ideal per fer un bany.
De tornada el Sr. Delgado agafa un coco de terra i es posa a obrir-lo. Només sentir el so del matxet ens veiem envoltats per una munió de porquets i cabres que venen a arreplegar-ne algun tros. Finalment a la cabana d'aquest agricultor de cocos provarem el coco en totes les seves formes. El temps ens ha passat ràpid i haurem de tornar de pressa per evitar quedar-nos a les fosques. De tornada, passant pel pont de fusta encara veurem l'espectacular captura d'uns pescadors que acaben la jornada.
De tornada el Sr. Delgado agafa un coco de terra i es posa a obrir-lo. Només sentir el so del matxet ens veiem envoltats per una munió de porquets i cabres que venen a arreplegar-ne algun tros. Finalment a la cabana d'aquest agricultor de cocos provarem el coco en totes les seves formes. El temps ens ha passat ràpid i haurem de tornar de pressa per evitar quedar-nos a les fosques. De tornada, passant pel pont de fusta encara veurem l'espectacular captura d'uns pescadors que acaben la jornada.
Amb el Denis ens entenem bé, i ell insisteix perquè em quedi un dia més a Baracoa. L'oferta és temptadora, però no vull retardar més l'inici de la ruta en bici.
