dilluns, 22 de gener del 2007

LA PERLA (Cienfuegos)

Cienfuegos, anomenada la perla del pacífic, no va ser fundada per espanyols, sinó per francesos. Alguns dels seus habitants encara conserven característiques dels primers colonitzadors (pell clara i ulls blaus) que contrasten sorprenentment amb la fisionomia majoritaria dels cubans.
El nucli d’aquesta ciutat es passeja ràpid. M’he pres tot un dia per descansar i recuperar forces, així que aprofitaré per provar els preciats gelats del Coppelia. Les cues de més de 45 minuts que s’ha de fer per entrar a aquestes gelateries, demostra la passió que senten els cubans pels gelats. L’entrada al local es regula per torns, no massa fàcils d’entendre pels estrangers.
L’Anita, de la casa de huespedes m’ha aconsellat que no anés al Malecon de nit (el passeig maritim), però tampoc mha donat cap raó de pes per no fer-ho, i avui no em volia perdre la posta de sol sobre el mar.








.
.

.
Després d'haver allitat al sol, he entrat a un bar disposat a menjar un entrepà. Mentre demanava a la caixa, un home que vestia un barret de cowboy ha cridat el meu nom, però aquí ningú em coneix, així que he pensat que no l’havia entès bé. Tot i així m’ha incomodat com ell i el seu company em miraven i anaven rient. Finalment el noi del barret, s’ha apropat i s’ha presentat. Era el fill de l’Anita, la mestressa de la casa de huespedes on estic hostatjat. Jo ni tant sols l’havia vist abans.
El Ruben té 36 anys, m’explica que té dues carreres, és enginyer de la construcció i advocat, però amb l’equivalent a 37 dollars mensuals que cobra tindria dificultats per arribar a final de mes si no fos pel lloguer d'habitacions, i l’ajut dels familiars de Miami. El Ruben parla amb sensatesa sobre les ambicions i fustracions de la juventut cubana.
De fet, prendre un refresc en un bar com aquest, és una activitat prohibitiva per a molts cubans. La doble economia del país, fa que hi hagi locals per comprar amb CUP (pesos cubanos) i locals per comprar en CUC (moneda convertible)
El valor del peso convertible és equivalent al dollar, i val com 25 pesos cubans. Així doncs, és més avantatjós pagar en pesos cubans, però hi ha molts productes, i llocs que només es poden pagar en convertibles.
Per exemple, per anar d’un poble a un altre, pots agafar un camió atapeit i d’horari imprevisible que utilitzen els cubans per 5 cup, o els autocars que utilitzen els estrangers amb totes les comoditats per 5 cuc.
La convivència de les dues monedes dóna lloc a confusions perilloses. Per si no fos poc cada moneda té el seu argot. Per exemple els cuc, tant es poden anomenar, cuc, com convertibles, dollars,o fulá, entre d’altres.