.
.
Colon era l'objectiu d'avui, però com m'ha passat altres vegades no em desperta massa interès. És un poble petit, sense cases de huespedes, i tinc possibilitats de seguir, així que ho faig. Padelajant passo un poblet de nom sorprenent anomenat "España republicana". Prop d'aquesta població, com si fos un miratge trobo l'únic motel de carretera que he vist en tot el viatge. He entrat per informar-me, la recepcionista aborrida i sense cap client, estava espatarrada damunt del sofà. Tinc ganes d'arribar fins a Cardenas, i tampoc em faig a la idea de quedar-me tot el vespre sol al mig del no res, així que possiblement en un excés de confiança i sense pensar-ho gaire, decideixo seguir endavant.
Vaig camí de Varadero, però aquí no es veu ni un turista. Finalment arribaré a Cardenas. He fet la etapa més llarga de tot el viatge, en un sol dia he vist el mar del Sud i el mar del Nord del Caribe.
Vaig camí de Varadero, però aquí no es veu ni un turista. Finalment arribaré a Cardenas. He fet la etapa més llarga de tot el viatge, en un sol dia he vist el mar del Sud i el mar del Nord del Caribe.
Cardenas, a diferència de Colon, sí que surt a la guia. Està a pocs kilometres de Varadero, i és on viuen molts dels que hi treballen, però apart de la seva importància històrica no és un destí turístic. No hi ha allotjaments. L'únic motel que surt a la guia està tancat. He de confesar que no em sorprèn, aquest és un país de canvis constants. A les 18h el sol ja es pon. En aquest punt ja he assumit que he d'intentar com sigui que algú m'allotgi il·legalment, així que trio la persona que em sembla més de confiança (una dona d'uns 40 anys) i li pregunto amb cara de bon noi i de preocupació si sap d'alguna casa de huespedes. Funciona! Em porta a casa d'una veïna que té dues cases, així que em deixa una casa per mi, a compartir amb una familia de chiuaues.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada