YUMA (Las Tunas-Camagüey)

De bon matí, al sortir de casa hi ha un fum espès d’olor forta que envaeix tot el carrer. A fí de combatre els mosquits es dediquen a fumigar-ho tot. Hauré de circular dins d’aquest núvol químic durant una bona estona. Per llei un dia a la setmana s’ha de fumigar l’interior de les cases i un dia a la matinada fumiguen el mateix carrer. El veritable objectiu d’aquesta persecució insecticida és l’aedes aegypti, un petit mosquit que és el principal transmisor del temut dengue. La majoria de gent et diran que el dengue està practicament erradicat de l’illa, però el cert és que les tasques de fumigació se les prenen molt seriosament.
A mig camí el contakilometres ha tornat a deixar de funcionar per segona vegada. Aquest aparell és molt útil per controlar el ritme del viatge, m’ajuda a calcular aproximadament cuanta estona em queda, i a vegades el tinc en compte per saber si em sobra o em falta temps abans s’amagui el sol.
A les 8 del matí he parat per esmorzar l’últim tros de turró d’Agramunt que vaig portar de casa. Quan em disposava a recollir la bici, per seguir amb el meu tragecte, he vist la silueta familiar d’un ciclista que s’apropava… de seguida l’he reconegut i li he fet un crit “YUMA!!!” ( així és com els cubans anomenen als guiris, segons m’han dit aquest mot prové de quan venien els primers visitants americans, procedents de “Yumated States”).
Era el Carlos! l’asturià! Podriem dir que el Carlos me’l trobo fins i tot a la fabada, és el segon cop que ens retrobem per casualitat i també va cap a Camagüey. Allà compartirem habitació a casa de la Sonia. Ens prendrem tot un dia de descans per visitar aquesta ciutat de grans edificis colonials de color pastel.

Tot i que avui en dia se’n veuen molt poques, Camagüey era historicament famosa per les seves tines, grans recipients ceràmics que s’utilitzaven per emmagatzemar aigua als patis, en reserva per les èpoques de sequia. Segons la guia del Carlos aquesta mena de cantis gegants els va importar un català. És una de les tantes empremtes catalanes que hi ha per aquestes terres.