TERRA ENDINS (Camagüey-Ciego de Àvila)

La Sònia es una gran cuinera i ens ha preparat un bon esmorzar abans de sortir. Normalment els esmorzars són potents: ous, pa, formatge, sucs i fruita componen el primer àpat del dia. De fet els hàbits curiniaris dels cubans son molt homogenis a tot el territori. Moros y critianos, és el típic arròs amb frijoles que t’oferiran a tot arreu, a vegades amb una mica de carn, (normalment de porc). Las margaritas (platan fregits) o papas fritas és l’acompanyament per excelència, a vegades també t’ofereixen una mica de yuka i unes rodantxes de tomàquet que substitueixen els postres, inexistents a la majoria dels menus.
Després de Guardalavaca estarem uns quants dies sense veure el mar. El paissatge a la part central de Cuba és bastant monòton. Els camps de canya de sucre s’enllacen de manera consecutiva en una gran esplanada de pendents suaus. Algunes palmeres esporàdiques i d’altres arbres ofereixen l'únic toc de varietat. Ja no es veuen tants animals passejant per la carretera, en canvi hi ha més vaques. Els juagiros són fàcils de veure en aquesta zona. Són ramaders que es passegen damunt del cavall a l’estil dels cowboys.

Al llarg de la carretera hi ha menys cases, i menys parades de menjar, però en canvi de tant en tant es troben gasolineres, on venen entrepans i pizzes en petits bars a l’estil menjar-ràpid, que no haviem trobat abans. De Est a Oest, la riquesa (o pobresa) del país canvia, però també el caràcter de la gent.
En un paissatge tant monoton, anar acompanyat fa el viatge més amè. Jo no estic molt acostumat a pedalejar amb algú al costat, i com tot té avantatges i inconvenients. Tot i així el Carlos és un bon company de viatge, menys quan parla de la cultura o de la política cubana, que és extremadament crític, fins el punt de fer-se una mica pesat.
Avui arribarem fins a Ciego de Àvila. Les etapes que m’havia plantejat desde Barcelona eren més curtes, però la veritat és que hi ha poques poblacions entre les ciutats i moltes vegades el què el plànol marca com un poble en realitat són quatre cases, sense gaire interès i amb molta dificultat per trobar-hi allotjament.
A Ciego de Àvila trobarem una casa per nosaltres sols. El Carlos és un bon negociant, així que deixo que sigui ell qui faci els tractes. L’amo viu a casa la mare, un parell de cuadras (illes) més amunt. El Carlos m’explica que el pobre home està profundament deprimit per la mort inesperada del seu pare, ara fa unes setmanes.