SOTA L'AIGUA (Trinidad)

Avui ha fet un dia preciós. De bon matí he conegut el Piti, un home amb un bigoti tant divertit com el seu nom. Parlant amb aquest veí de la casa on estic allotjat, m’ha ofert la oportunitat de fer submarinisme per un preu mòdic. No m’ho he pensat gaire. Hem quedat a la platja, així que he passejat amb la bici fins la playa Ancón. Aquesta platja és un fil de sorra de 15 kilometres que s’endinsa entre dues bahies. Si la superfície ja és preciosa, sota l’aigua és increïble. Submergir-se al fons marí és el més semblant a viatjar a un altre planeta. Les roques estan cobertes de esponges i algues de formes curioses i colors vius. Algunes tenen forma de branquees, i d’altres semblen canutos o trompetes gegants de colors grocs, violats o vermells.
El meu instructor ocasional ha descobert l’amagatall d’una llagosta que ha capturat amb un petit arpó. L’altra presa ha sigut un cargol molt bonic de la mida d’un meló que es desplaçava tranquilament per la sorra. Un cop a fora de l’aigua, m’ha regalat els dos animals. El cargol estava viu, així que l’he retornat al mar. La llagosta però, ja no tenia solució, de tota manera jo també l’he hagut de ragalar, ja que la caça de la llagosta és il·legal, i a moltes cases els fa por cuinar-les. Després de la immersió m’han explicat amb tota tranquilitat que a vegades també es veuen taurons martell. Per sort avui no n’hem vist cap, sobretot perque pel que jo tinc entès, els taurons martell no són dels més pacifics.

Tot i que avui seguiré dormint a Trinidad, a la tarda he decidit canviar de casa de huespedes. Normalment no ho hagués fet, però se m’ha enganxat una mica l’orgull del Carlos. Ahir ja ens va incomodar una mica que un cop pactat el preu el nostre amfitrió ens canviés les condicions. Avui com que havia de dormir jo sol, li he demanat que m’ajustés el preu i m’ha dit que si trobava un lloc millor hi anés, així que és el que he fet, i la veritat és que no li ha fet cap gràcia. La nova casa estava regentada per una familia de color. És la primera casa portada per negres en que m’allotjo. A Cuba hi ha un gran percentatge de negres, decendents dels milers d’esclaus portats en el passat, però tot i la integració, en alguns cassos segueixen essent els sectors més desfavorits.

Després d’un dia tant clar, al vespre, passejant pels carrers de Trinidad s’intueix una posta espectacular. Llàstima no haver-la vist desde la platja. El pròxim dia hi pensaré abans.

.